Us deixo un petit article que he presentat com a exercici a l'assignatura "Pensament i Computació", assignatura de la UAB impartida pel professor Jordi Vallverdú que curso mitjançant intercampus. L'exercici ens demanava parlar breument d'un projecte de computació distribuïda i redactar la nostra opinió personal sobre l'altruisme computacional... espero que us agradi! ;)
Rosetta@home
El projecte Rosetta@home és un projecte de computació distribuïda dedicat a la predicció estructural proteica. Aquest, s’executa sobre la plataforma BOINC. A part, també es dedica a investigar la cura de malalties humanes com el VIH, la malària, el càncer, VHS-1, l’Alzheimer i l’àntrax. Actualment, hi col·laboren més de 64.000 computadores, totes de particulars.
Com tots els projectes de computació distribuïda legals, l’usuari que vol col·laborar amb el projecte s’ha d’instal·lar un software en concret, disponible tant per Microsoft Windows (XP i posteriors) com per Macintosh (Mac OS X 10.3.9 i posteriors) i Linux, el qual s’encarregarà de gestionar l’equip. El software utilitza una part de la potència de la CPU, espai del disc dur i ample de banda per realitzar les seves operacions. L’usuari pot controlar i personalitzar la quantitat de recursos que vol dedicar-hi. Els resultats de les operacions s’envien a un servidor central on es validen i s’emmagatzemen a la base de dades.
 |
| Taula de requeriments |
La connexió entre els servidors i el client (ordinador de l’usuari) es realitza mitjançant http (port 80).
Pel que fa el seu desenvolupament, Rosetta@home fou programat en Fortan originalment, però més endavant fou reescrit en C++ i seguint el paradigma de Programació Orientada a Objectes.
Reflexió sobre l’altruisme computacional:
La computació distribuïda ha estat una passa important pel que fa el concepte de càlcul computacional. Pel que fa la meva opinió és una brillant idea. No només alleugera les operacions a nivell de computació i permet fer molts més càlculs en paral·lel, sinó també impulsa als curiosos a col·laborar, cosa important. Des del moment que un posa el seu granet de sorra en un projecte d’aquestes característiques, se’l sent una mica seu. No deixa de ser un concepte més, com la Wikipèdia o el món del software lliure, d’unitat i aportació al progrés sense rebre res a canvi. Només es rep la satisfacció d’haver ajudat en una “cosa molt gran”. És un clar exemple de “la unió fa la força”.
